ARQUITECTURA
<< La arquitectura és el gran llibre de la humanitat.>> Oliverio Girondo
L'arquitectura és l'art i la tècnica de projectar i dissenyar edificis i d’altres estructures per l’ús del home. És la recerca estètica de les formes en l’espai i en el temps. I per tant, és un reflex etern on es fan presents l’essència d’èpoques passades, permetent-nos conèixer una mica més la nostra historia i com a conseqüència, els nostres origens.
El viatge a Granada ens ha permès redescobrir una cultura arquitectònica molt rica i singular; amb una barreja d’estils molt diversos, i emblemàtica pels seus monuments.
...A GRANADA
Dins l’arquitectura de Granada, podem reconèixer diferents períodes amb diferents corrents artístiques, però la més coneguda és la hispanomusulmana.
· ARQ. HISPANOMUSULMANA
OrÍgens
Influenciats per:
- arquitectura visigòtica ( arc de ferradura)
- elements hispanoromànics
Material
Els materials que usaven eren pobres, i solien utilitzar maos, mampostería i tapial.
Recobertes de guix i azulejos.
Decoració
La pobresa del materials constructius quedava oculta per ricas decoracions que li conferien al palau o la mesquitamés bona apariencia.
Com que en l’islam estan prohibits les representacions de humans o animals, per la decoració s’utilitzaven motius florals, geomètrics o cal·ligrafics; normalment, solien ser textos corànics i d’altres escrits religiosos).
Ambient
La vida musulmana es desenvolupava cap al interior de la casa, i per això, donaven poca importancia als carrers ( estrets i recargolats) i als murs exteriors a les vivendes. I en el interior dels edifcis hi havia zones agaradables en els quals s’aplicaven jocs de llums i aigua.
Arcs
Els més utilitzats foren:
- L’arc de ferradura, que van agafar del visigots.
- L’arc lobulat i polilobulat, incorporats de la cultura oriental.
- El túmido: arc de ferradura apuntat
- El de mig punt
- El mixtilíneo
- El entrellaçat
- El acampanat angrelat
Pilars i columnes
Els elements que sostenien els edificis eren els pilars i sobretot les columnes. Ens els primers segles d’ocupació van reutlitzar per les seves edificacions, columnes i pilars romans o visgòticsde edficis anteriors. I s’utilitzaven de forma tan abundant, que en alguns casos semblaven autèntics boscos de columnes.
Cobertes
Les cobertes dels edificis solien ser planes i estar construides amb artesonado de fusta.
En alguns casos, per tancar espais nobles, s’utilitzaven cúpules també ricament decorades.
Urbanisme
Molt sovint el traçat urbà era poc planificat. I actualment es compara amb un organisme viu perque la ciutat creixia de forma aleatòria.
Tot així, hi havai una certa organització: amb un sector central, la medina, en el qual hi a els edificis més representatius; que simbolitzen el poder de Ala ( la mesquita, en la que es resa) o el poder del governant ( alcàsser, alcassaba, palau), juntament amb d’altres d’ús col•lectiu com els banys.
Monuments i edificis importants
A l'Alhambra sobretot es destaca aquest corrent artísitc i arquitectònic, en nombrosos palaus islàmics.
Per altra banda, els mosaics de l'Alhambra fa servir tres tipus de suport: la ceràmica, l’estuc i la fusta. I els temes principals que utilitza són:
L'epigrafia: amb caràcters cursius o geomètrics
La decoració vegetal
La decoració geomètrica
El palau més emblemàtic és:
El Palacio de los Leones
Aquest consta de diferents parts:
- Patio de los Leones
Pati rectangular format per la unió de dos cuadrats perfectes. Té una font al mig i sis al seu voltant. Consta de 124 columnes i 11 tipus d'arcs. Les columnes són de màrmol blanc de Macael(Almería). La font central consta de 12 lleons que emanen aigua per la boca. I en el marge de la font hi ha inscrit un poema àrab.
De les cuadres laterals sobresurten quatre sales:
- Sala dels "mocárabes"
- La sala de los Reyes
- La sala de les dos hermanas
- La sala de los Abencerrajes
D'altres importants, són: el Palacio de Comares i el Méxuar.
· ARQ. CRISTIANA
- Gòtica
- Renaixentista
La Catedral abarca ambdós moviments, les seves característiques principals són:
- Barroca
Com la Cartuja de Granada; un monasteria que acullia la ordre aquesta ordre.
...A BARCELONA
La ciutat té una llarga i rica història arquitectònica, començant per les més antigues restes de l'assentament romà que fundà Barcelona, del qual només en queden restes arqueològiques, o fragments dispersos, com per exemple, per les columnes del temple d'August dins l'edifici del Centre Excursionista de Catalunya, les restes de Barcino sota el subsòl (integrades dins el Museu d'Història de la Ciutat) o les antigues muralles. També guarda testimonis romànics com Sant Pau del Camp o la capella d'en Marcús.
Del període medieval si que s'han conservat nombrosos edificis, alguns d'ells molt destacats, especialment les obres gòtiques que proliferen en el seu centre històric denominat Barri Gòtic precisament per aquest motiu, com la Catedral de Santa Eulalia, l'Església de Santa María del Mar, caracteritzada per la seva austeritat i harmonia en les mesures, motiu pel que molts la consideren l'obra més destacada del gòtic català, o les drassanes, un dels pocs exemples de naus gòtiques d'ús civil existent a Europa.
També del període medieval destaquen edifics con el Palau Reial Major (amb el saló del Tinell i el Palau del Lloctinent) o el Palau de la Generalitat de Catalunya.
També destaquen els palaus construïts per famílies adinerades de la ciutat, estructurats al voltant d'un pati, com els que actualment acullen el museu Picasso o el museu Marès.
Casa Batlló, d'Antoni Gaudí.
Després d'un període poc rellevant arquitectònicament en la ciutat, a causa del fet que les muralles impedien nous creixements, la falta de sòl intramuralles, i les penúries econòmiques causades per la guerra de successió, es van fer algunes actuacions important gràcies als terrenys obtinguts de l'església mitjançant la desamortització. Aquests terrenys van permetre, per exemple, la construcció de la plaça Reial, o notables construccions en ferro, com el mercat de la Boqueria. Anys més tard un nou moviment arquitectònic va prendre força a Barcelona, acompanyat per un moment de gran bonança econòmica, i per l'expansió de la ciutat més enllà de les muralles, el Modernisme.
Barcelona és coneguda com capital del modernisme, per la gran quantitat i qualitat d'obres que atesora, amb joies l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau o el Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner, o el Palau Macaya de Josep Puig i Cadafalch, però sens dubte l'arquitecte modernista més conegut i reconegut és Antoni Gaudí, les seves obres més rellevants, que atreuen cada any a milions de visitants de tot el món, són el Temple Expiatori de la Sagrada Família, que Gaudí va deixar inacabat i que se segueix construint amb donatius i aportacions particulars i visitant, i que està previst acabar-la cap a l'any 2020. Unes altres de les obres més conegudes de Gaudí són el Parc Güell, la Casa Milà, també denominada La Pedrera, i la Casa Batlló.
OrÍgens
Influenciats per:
- arquitectura visigòtica ( arc de ferradura)
- elements hispanoromànics
Material
Els materials que usaven eren pobres, i solien utilitzar maos, mampostería i tapial.
Recobertes de guix i azulejos.
Decoració
La pobresa del materials constructius quedava oculta per ricas decoracions que li conferien al palau o la mesquitamés bona apariencia.
Com que en l’islam estan prohibits les representacions de humans o animals, per la decoració s’utilitzaven motius florals, geomètrics o cal·ligrafics; normalment, solien ser textos corànics i d’altres escrits religiosos).
Ambient
La vida musulmana es desenvolupava cap al interior de la casa, i per això, donaven poca importancia als carrers ( estrets i recargolats) i als murs exteriors a les vivendes. I en el interior dels edifcis hi havia zones agaradables en els quals s’aplicaven jocs de llums i aigua.
Arcs
Els més utilitzats foren:
- L’arc de ferradura, que van agafar del visigots.
Pilars i columnes
Els elements que sostenien els edificis eren els pilars i sobretot les columnes. Ens els primers segles d’ocupació van reutlitzar per les seves edificacions, columnes i pilars romans o visgòticsde edficis anteriors. I s’utilitzaven de forma tan abundant, que en alguns casos semblaven autèntics boscos de columnes.
Cobertes
Les cobertes dels edificis solien ser planes i estar construides amb artesonado de fusta.
En alguns casos, per tancar espais nobles, s’utilitzaven cúpules també ricament decorades.
Urbanisme
Molt sovint el traçat urbà era poc planificat. I actualment es compara amb un organisme viu perque la ciutat creixia de forma aleatòria.
Tot així, hi havai una certa organització: amb un sector central, la medina, en el qual hi a els edificis més representatius; que simbolitzen el poder de Ala ( la mesquita, en la que es resa) o el poder del governant ( alcàsser, alcassaba, palau), juntament amb d’altres d’ús col•lectiu com els banys.
Monuments i edificis importants
A l'Alhambra sobretot es destaca aquest corrent artísitc i arquitectònic, en nombrosos palaus islàmics.
Per altra banda, els mosaics de l'Alhambra fa servir tres tipus de suport: la ceràmica, l’estuc i la fusta. I els temes principals que utilitza són:
L'epigrafia: amb caràcters cursius o geomètrics
La decoració vegetal
La decoració geomètrica
El palau més emblemàtic és:
El Palacio de los Leones
Aquest consta de diferents parts:
- La sala de les dos hermanas
- La sala de los Abencerrajes
D'altres importants, són: el Palacio de Comares i el Méxuar.
· ARQ. CRISTIANA
- Gòtica
- Renaixentista
La Catedral abarca ambdós moviments, les seves característiques principals són:
Com la Cartuja de Granada; un monasteria que acullia la ordre aquesta ordre.
...A BARCELONA
La ciutat té una llarga i rica història arquitectònica, començant per les més antigues restes de l'assentament romà que fundà Barcelona, del qual només en queden restes arqueològiques, o fragments dispersos, com per exemple, per les columnes del temple d'August dins l'edifici del Centre Excursionista de Catalunya, les restes de Barcino sota el subsòl (integrades dins el Museu d'Història de la Ciutat) o les antigues muralles. També guarda testimonis romànics com Sant Pau del Camp o la capella d'en Marcús.
També del període medieval destaquen edifics con el Palau Reial Major (amb el saló del Tinell i el Palau del Lloctinent) o el Palau de la Generalitat de Catalunya.
També destaquen els palaus construïts per famílies adinerades de la ciutat, estructurats al voltant d'un pati, com els que actualment acullen el museu Picasso o el museu Marès.
Casa Batlló, d'Antoni Gaudí.
Després d'un període poc rellevant arquitectònicament en la ciutat, a causa del fet que les muralles impedien nous creixements, la falta de sòl intramuralles, i les penúries econòmiques causades per la guerra de successió, es van fer algunes actuacions important gràcies als terrenys obtinguts de l'església mitjançant la desamortització. Aquests terrenys van permetre, per exemple, la construcció de la plaça Reial, o notables construccions en ferro, com el mercat de la Boqueria. Anys més tard un nou moviment arquitectònic va prendre força a Barcelona, acompanyat per un moment de gran bonança econòmica, i per l'expansió de la ciutat més enllà de les muralles, el Modernisme.
Barcelona és coneguda com capital del modernisme, per la gran quantitat i qualitat d'obres que atesora, amb joies l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau o el Palau de la Música Catalana de Lluís Domènech i Montaner, o el Palau Macaya de Josep Puig i Cadafalch, però sens dubte l'arquitecte modernista més conegut i reconegut és Antoni Gaudí, les seves obres més rellevants, que atreuen cada any a milions de visitants de tot el món, són el Temple Expiatori de la Sagrada Família, que Gaudí va deixar inacabat i que se segueix construint amb donatius i aportacions particulars i visitant, i que està previst acabar-la cap a l'any 2020. Unes altres de les obres més conegudes de Gaudí són el Parc Güell, la Casa Milà, també denominada La Pedrera, i la Casa Batlló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada