ELS ÍBERS
Al començament s.V aC, la península ibèrica es dividia en dues zones culturals diferents:
-
els ibers; influïts pel contacte am les colonitzacions púnica i grega, que se situen a les costes est i sud.
-
els pobles celtes, en trets culturals aportats per les migracions europees, que se situen a la resta de la península.
*Per tant la zona que avui coneixem com a la actual granada estava situada dintre de l’ area ibèrica. I la van fundar amb el nom de Ihverir, que més tard els romans van anomenar Iliberis.
* Els Ibers habitaven en pobles emmurallats situats en zones fàcils de defensar-se i la seva organització social es basava en la tribu. Hi havia una certa jerarquia relacionada am el poder econòmic i militar.
ELS ROMANS
Entre segles ll a.c i l d.c, les legions romanes van conquerir el mediterrani oriental i van completar la ocupació de la península ibèrica, d’ entre d’altres regions. Per altra banda, li van anomenar Hispania.
*Quan els romans la van conqueri, la van convertir en un municipi ( s. I i II a.C). Aquesta població romana ocupaba, principalmanet, els actuals barris de La Alcazaba i el Albaicín, i s’extenia fins el turó de la Alhambra.
* La influencia de la cultura romana en el territori hispà va produir la romanització, en la qual es destaca la introducció de:
- El llatí
- La religió romana, i més tard, la cristiana.
- Del dret romà
-Unes institucions amb l’objectiu de cohesionar els habitants d’ Hispania dins del imperi.
ELS BÀRBARS
L’any 409 diversos pobles bàrbars van travessar les fronteres de l’imperi i van entra a Espanya sense trobar gairebé resistència i assolant les terres i les propietats dels hispanoromanes a mesura de que anaven passant.
Per tant en el segle V dC la presencia dels visigots va donar origen a la desaparició definitiva del imperi i va sorgir el regne visigot que va romandre a la península fins la invasió musulmana del 711.
De l’època visigoda no s’han conservat documents de la població o de les seves costums, però si monedes i medalles, el que ens concreta que Granada va continuar sent la capital de la província, com havia passat en l’època romana.
Amb la invasió dels bàrbars , l’organització del territori roma es conserva , però s’introdueix una nova estructura monàrquica amb una seria d’institucions. Per altra banda:
- Van aconseguir la unificació religiosa i jurídica de la societat.
- El cristianisme es va tornar la religió majoritària entre els hispanoromans.
- En general la cultura visigoda va esta marcada per la influencia romana.
ELS MUSULMANS
Amb la invasió musulmana a la península es va forma el Al-Andalus: una societat islamitzada i composta per un mosaic ètnic i cultural que tingué el seu màxim esplendor durant el califat de Córdoba al s.X. Fou una societat urbana i avançada que no resistí ni les divisió internes ni la pressió externa. I des del 1031 es fragmentà en regnes de taifes.
A principis del segle XI la situació a Al-Andalus era tremendament convulsa: S'estava lluitant la fitna, una guerra civil i les províncies van aprofitar la situació per establir la seva independència.
El 1212 es produeix la batalla de Las Navas de Tolosa, amb una derrota decisiva pels almohades, que veuen com els regnes cristians reconquereixen molt de territori en els anys següents i que provocara una gran anarquia en els seus territoris, la qual es va fer notar també a Granada.
Califat de cordova
El Califat de Córdoba va ser un estat musulmà andalusí proclamat per Abderramán III al 929. El Califat va posar fi al emirat independent instaurat per Abedrramán I al 756 i va perdura oficialment fins al 1031, que va ser abolit amb l'apairicio de les taifes.
Regne nazarí de granada
L'emirat de Gharnata o regne de Granada va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, qui va perdre el tron davant els Reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
I fou l'últim estat islàmic de la península, que es mantingué fins la conquesta castellana del 1492.
ELS REIS CATÒLICS:
Amb l’arribada dels cristians a Granada gran part de la poblacio musulmana va emigrar a l’Àfrica. Els que es van quedar a Granada s’agruparen entorn al barri del Albaicin i la Alcazaba fins a l’expulsio dels moriscos del regne de Granada l’any 1568 i 1571 com a consequencia de revoltes.
Mentrestantla ciutat s’anava cristianitzant, i poc a poc, va anant perdent els seus origens àrabs enfront al Renaixament, al que posteriorment veurem com a Barroc.
La invasio difinitiva del regne de Granada va tenir lloc al 1512. La guerra havia començat al 1486 i fou marcada pels conflictes interns en el regne musulmà i pel poder militar que tenien els cristians. Finalment es consolidar el regne de Castella i Lleó, el qual constava també amb la incorporació de les taifes conquerides als àrabs.
Finalment, cal destacar que els Reis Catolics foren de gran importancia per Granada, i que actualment els seus restos descansen a la capilla real de la catedral de Granada.
ELS ROMANS
Entre segles ll a.c i l d.c, les legions romanes van conquerir el mediterrani oriental i van completar la ocupació de la península ibèrica, d’ entre d’altres regions. Per altra banda, li van anomenar Hispania.
*Quan els romans la van conqueri, la van convertir en un municipi ( s. I i II a.C). Aquesta població romana ocupaba, principalmanet, els actuals barris de La Alcazaba i el Albaicín, i s’extenia fins el turó de la Alhambra.
* La influencia de la cultura romana en el territori hispà va produir la romanització, en la qual es destaca la introducció de:
- El llatí - La religió romana, i més tard, la cristiana. - Del dret romà -Unes institucions amb l’objectiu de cohesionar els habitants d’ Hispania dins del imperi.
ELS BÀRBARS
L’any 409 diversos pobles bàrbars van travessar les fronteres de l’imperi i van entra a Espanya sense trobar gairebé resistència i assolant les terres i les propietats dels hispanoromanes a mesura de que anaven passant.
ELS MUSULMANS
Amb la invasió musulmana a la península es va forma el Al-Andalus: una societat islamitzada i composta per un mosaic ètnic i cultural que tingué el seu màxim esplendor durant el califat de Córdoba al s.X. Fou una societat urbana i avançada que no resistí ni les divisió internes ni la pressió externa. I des del 1031 es fragmentà en regnes de taifes.
A principis del segle XI la situació a Al-Andalus era tremendament convulsa: S'estava lluitant la fitna, una guerra civil i les províncies van aprofitar la situació per establir la seva independència.
El 1212 es produeix la batalla de Las Navas de Tolosa, amb una derrota decisiva pels almohades, que veuen com els regnes cristians reconquereixen molt de territori en els anys següents i que provocara una gran anarquia en els seus territoris, la qual es va fer notar també a Granada.
Califat de cordova
El Califat de Córdoba va ser un estat musulmà andalusí proclamat per Abderramán III al 929. El Califat va posar fi al emirat independent instaurat per Abedrramán I al 756 i va perdura oficialment fins al 1031, que va ser abolit amb l'apairicio de les taifes.
Regne nazarí de granada
L'emirat de Gharnata o regne de Granada va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, qui va perdre el tron davant els Reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
I fou l'últim estat islàmic de la península, que es mantingué fins la conquesta castellana del 1492.
ELS REIS CATÒLICS:
Amb l’arribada dels cristians a Granada gran part de la poblacio musulmana va emigrar a l’Àfrica. Els que es van quedar a Granada s’agruparen entorn al barri del Albaicin i la Alcazaba fins a l’expulsio dels moriscos del regne de Granada l’any 1568 i 1571 com a consequencia de revoltes.
Mentrestantla ciutat s’anava cristianitzant, i poc a poc, va anant perdent els seus origens àrabs enfront al Renaixament, al que posteriorment veurem com a Barroc.
La invasio difinitiva del regne de Granada va tenir lloc al 1512. La guerra havia començat al 1486 i fou marcada pels conflictes interns en el regne musulmà i pel poder militar que tenien els cristians. Finalment es consolidar el regne de Castella i Lleó, el qual constava també amb la incorporació de les taifes conquerides als àrabs.
Finalment, cal destacar que els Reis Catolics foren de gran importancia per Granada, i que actualment els seus restos descansen a la capilla real de la catedral de Granada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada